Ja es ben sabut la desglaciació que han patit la majoria de les glaceres
que quedaven en la superfície terrestre des de la última “petita glaciació”, i
la fusió del gel dels Pols.
A la Antàrtida, el gel s’està fonent a una velocitat alarmant.
Segons experts (la NASA), el desglaç és “irreversible” i “imparable”.
Segons les dades recollides en els últims 40 anys, les glaceres es fondran
fins a desaparèixer completament a causa de l’augment de les temperatures de
l’oceà.
La glacera de Thwaites fa de mur de contenció de la part occidental, la
qual s’està fonent. Aquesta pot desaparèixer en segles, i suposaria un augment
del nivell del mar uns 0’6 metres. Però si aquesta es fon i deixa pas a la
fusió de la plataforma occidental, aquest augment seria d’entre 3 i 4 metres.
Les dades apunten que d’aquí a uns 200/500 anys, es donaria el desglaç
total d’aquesta zona. O segons previsions més lentes es tardarien 1000 anys.
La desglaciació serà/és un fet. El canvi climàtic no és cap drama com
mitjans de comunicació i certs científics, ecologistes... fan creure. Durant
totes les etapes de la Terra hi ha hagut glaciacions i desglaciacions, i les
espècies s’han, o no, adaptat a aquestes. També és un fet què l’ésser humà fa
augmentar la rapidesa en què el desglaç és fa evident, en l’emissió de gasos
contaminants d’efecte hivernacle. Què en un futur provocaran l’augment de les
temperatures, del mar i de l’atmosfera.
A demés d’aquí a 200 anys, les condicions tecnològiques i/o anatòmiques de
l’ésser humà hauran millorat/ empitjorat, portant-lo o a la destrucció o la
continuïtat de l’espècie.
Noticies
relacionades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada